Taüt de dissenys varis que data dels segles XVIII i XIX, en resposta a la por generalitzada de ser enterrat amb vida. Les característiques d'aquest taüt poden incloure, entre d'altres, una finestra perquè es pugui veure el cos des de fora o algun mecanisme perquè la persona enterrada pugui sortir del taüt o donar l'avís que ha recuperat la consciència, com ara campanetes o panys que es poden obrir des de dins, o escales que li permetin pujar des de la tomba.