Espècie d'abella originària d'Europa, Àsia i Àfrica, i introduïda a Amèrica a principi del segle XVII. D'uns 1,2 cm de llargada, formada per un cap i un tòrax de color variable. Té dos ulls compostos i tres ulls simples, o ocels. També completa la part sensitiva amb dues antenes que detecten l'olor. L'abella de la mel és un insecte social que viu en nius o ruscs. Els humans han intervingut a tenir cura de les abellles i a treballar-hi durant segles, per recol·lectar-ne la mel i pel seu paper com a pol·linitzadores.