| Làmina
per a dibuix i fotolits fabricada amb diferents tipus de plàstic. S'utilitza
des de la dècada de 1940 i va ser el suport preferent des de la dècada de
1980 fins a la del 2000. Aquest tipus de làmina té un acabat mat d'una banda
o de totes dues, la qual cosa crea una superfície dentada preparada per a
admetre aiguades. Igual que altres suports translúcids, es pot emprar tant
per a dibuixos originals com per a crear fotolits (que es feien normalment
amb mètodes reprogràfics). L'estabilitat de la làmina depèn en gran part de
la composició que tingui. Normalment s'utilitzava acetat, i va ser així des
del 1939 fins a la dècada de 1960, quan va començar a minvar l'ús d'aquest
material en favor del polièster o el Mylar®, que es van començar a emprar cap
al 1950 i es van popularitzar a partir del 1970. |