<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?><metadata xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"  xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/"><dc:title xml:lang="ca">&quot;disc de laca
disc d&apos;acetat&quot;</dc:title><dc:identifier>http://AATesaurus.cultura.gencat.cat/aat/getty_ca?tema=9875443</dc:identifier><dc:language>ca</dc:language><dc:publisher xml:lang="ca">Getty Institute</dc:publisher><dcterms:created>2026-03-30 21:05:41</dcterms:created><dcterms:isPartOf xsi:type="dcterms:URI">http://AATesaurus.cultura.gencat.cat/aat/getty_ca</dcterms:isPartOf><dcterms:isPartOf xml:lang="ca">Tesaurus d&apos;Art i Arquitectura</dcterms:isPartOf><dc:format>text/html</dc:format> <dc:description xml:lang="ca"><![CDATA[ <p>És el tipus més comú de disc instantani. Consta d'un suport amb un recobriment gravat en relleu que en permet la reproducció. Aquest format va substituir les matrius de cera emprades per a enregistrar i masteritzar a mitjan dècada de 1930 i fou el format predominant per a les gravacions d'originals o màsters abans de l'aparició de la cinta magnètica. Els que es gravaven per a ràdio i altres usos professionals normalment eren de 16 polzades, mentre que els que es gravaven per a ús particular solien ser de 7 a 12 polzades.</p> ]]></dc:description></metadata>