És el tipus més comú de disc instantani. Consta d'un suport amb un recobriment gravat en relleu que en permet la reproducció. Aquest format va substituir les matrius de cera emprades per a enregistrar i masteritzar a mitjan dècada de 1930 i fou el format predominant per a les gravacions d'originals o màsters abans de l'aparició de la cinta magnètica. Els que es gravaven per a ràdio i altres usos professionals normalment eren de 16 polzades, mentre que els que es gravaven per a ús particular solien ser de 7 a 12 polzades.